El constructivisme té les seves arrels en la filosofia, la psicologia, la sociologia i l’educació. La teoria constructivista parteix de què el coneixement es construeix a través d’activitats experiencials riques en context, a través de la interacció amb el seu entorn. Segons Jonassen, el constructivisme és una teoria que proposa que l’ambient d’aprenentatge deu sostenir diferents perspectives de la realitat, construcció de coneixement i activitats basades en l’experiència. Per tant, aquesta teoria es centra en la construcció del coneixement i no en una mera reproducció, memorització d’aquest coneixement. L’aprenentatge dels estudiants ha de ser actiu, no pasiu, ha de ser partícips de les activitats proposades tant pel professor com per ells mateixos. Una suposició bàsica dels constructivisme és que els estudiants aprenen quan poden controlar el seu aprenentatge i són conscients d’aquest control. El constructivisme té com a centre del procés d'esenyament-aprenentatge l'alumne, com es pot veure en l'esquema 1.
Esquema 1. Components constructivistes
Els estudiants construeixen coneixements per si mateixos, i individualment construeixen significats mentre aprenen des de l'experiència, la pràctiva, l'analogia amb el món real. Un component clau en el constructivisme és que l’educació es centra en tasques autèntiques, això vol dir que són tasques amb rellevància i utilitat en la vida real, per exemple la utilització d’aquesta wiki, una eina que permet la col·laboració i la creació d’un espai que condueix l’alumne cap l’aprenentatge constructiu: nosaltres els alumnes construïm el coneixement amb el professor com a guia-motivador, donant la llibertat necessària per què els estudiants puguin explorar ambient tecnològic, com en aquest cas, però sempre estant present per ajudar davant dels dubtes i dels problemes que sorgeixen. El coneixement es construeix a partir de les experiències, que condueix a la creació d'esquemes, a models mentals que incloem a la nostra ment. No són esquemes fixos, segons Piaget, van canviat, es van sofisticant, agrandant, a través dos processos complementaris: l'assimilació i l'allotjament. (Vídeo 1)
(Vídeo 1: Aquest video és una introducció al constructivisme i a les seves teories de l'aprenentatge a partir dels seus autors: Vigotsky, Piaget, Ausubel i Novak)
L'aportació de Vygotsky al constructivisme, és la seva visió social (primera part del vídeo 1). Als elements genètics del procés d'aprenentatge, Vygotsky els afegeix raons culturals i socials que condicionen la nostra educació, l'accés al coneixement dependrà de la situació cultural i social de l'individu. També afirma que cada funció en el desenvolupament cultural de les persones apareix de dues formes, primer en el nivell social (interpsicològic) i, després, de forma individual (intrapsicològic). Tot això s'aplica en l'atenció voluntària, en la memòria lògica i en la formació de conceptes.
Per tant, el model constructivista està centrat en l'individu, en l'estudiant, en les seves experiències prèvies, i des de les quals construeix el coneixement. Concretament, per Piaget, l'aprenentatge es produeix quan la persona interactua amb l'objecte de coneixement. Per Ausubel, quan l'experiència és significativa per l'estudiant i es realciona amb els seus coneixements previs. I per, Vygotsky, es produeix coneixement quan l'experència és compartida en societat. (Veure vídeo 1). De tots ells, Jonassen defineix els principis per què l'aprenentatge sigui significatiu, que són: un aprenentatge actiu i intencional, constructiu, col·laboratiu (aquesta wiki), conversacional (espai de discussió), contextualitzat i reflexiu. (Esquema 2)
Esquema 2. Principis de Jonassen
Objectius didàctics
Un dels objectius més importants del constructivisme és aconseguir que l'individu sigui autònom en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. En el cas que ens pertoca, educació i TIC, un objectiu és que els estudiants construexin amb l'experiència digital el seu propi camí d'aprenentatge. Per això, la creació d'un ambient que propiciï la consecució dels objectius educatius es tan necessari. L'ambient constructivista proveix a les persones del contacte amb múltiples representacions de la realitat que evadeixen les simplificacions i representen la complexitat del món real; l'aprenentatge constructivista s'emfatitza al construir coneixement dins de la mateixa reproducció, i resalta tasques autèntiques d'una manera significativa en un entorn concret i no instrueix des de l'abstracció i fora de context, per sixò l'aprenentatge constructivista proporciona entorns molt propers o iguals a la vida diària. Els entorn d'aprenentatge constructivista fomenten la reflexió en l'experiència i permeten el context i el contingut depenent de la construcció del coneixement, així com recolzen la construcció col·laborativa de l'aprenentatge, negociant socialment, evitant la competició entre els estudiants. Aquests objectius estan explicats per Joel Angulo del departament d'educació de l'Instituto Tecnológico de Sonora en el següent vídeo (vídeo 2):
Vídeo 2. Objectius del constructivisme des d'una perspectiva institucional
Rol del docent
1. Facilitador de contingut: Facilitar el creixement de la comprensió de l’estudiant respecte al contingut del curs. 2. Tecnòleg: Elaborar o ajudar a la tria d’aspectes tecnològics que millorin l’entorn disponible per a l’estudiant. 3. Dissenyador: Planificació de les tasques adequades d’aprenentatge en línia, com a activitat prèvia al desenvolupament del curs.
4. Administrador: Temes de matriculació de l’estudiant, seguretat, manteniment dels registres i arxius, entre d’altres. 5. Facilitador del procés d’aprenentatge: Possibilitar una gamma d’activitats en línia que proporcionen suport a l’aprenentatge de l’estudiant durant el desenvolupament del curs. 6. Tutor. Oferir assessorament i orientació a l’estudiant per a aconseguir el seu compromís d’aprenentatge. 7. Avaluador: Proporcionar avaluacions, retroalimentació i validació de la feina dels estudiants. 8. Investigador: Compromís en la producció.
Rol de l'estudiant
El constructivisme no desitja un alumne passiu, receptor o reproductor del coneixement transmet per un educador. Des de la filosofia constructivista es desitja que els estudiants construeixin la seva identitat personal en el marc d'un context social i cultural determinat, per tant el rol de l'estudiant, des d'un punt de vista constructivista, és un rol actiu que involucra els estudiants per què interactuïn i explorin l'objecte significatiu. Un rol constructiu i reflexiu que permeti l'estudiant la construcció de nous coneixements i recolzar-los en els seus coneixements previs a partir de la reflexió. Un rol intencional, que l'estudiant proposi metes escollin el propi camí d'aprenentatge. Un rol que busqui reptes, des de situacions d'aprenentatge reals, contextualitzats. I, per últim, un rol col·laboratiu i conversacional, que fomenti la interacció entre els estudiants per discutir problemes, aclarir dubtes i compartir idees.
Interacció
El constructivisme junt amb noves teories de l'educació situa el concepte de qualitat formativa en el conjunt d’interaccions que es produeixen durant el desenvolupament de l’activitat formativa entre el docent, els estudiants i el contingut i la tasca concebuts com un bloc indissociable. Aquesta perspectiva exclou, doncs, altres aproximacions a la qualitat dels processos formatius que aposten per centrar-se únicament o bé en la relació entre el professor i els estudiants, o bé en la relació estudiants-continguts, o bé en la interrelació que es produeix entre els mateixos estudiants. La valoració de la qualitat formativa d'una proposta desenvolupada amb les TIC pel que fa al paper del professor s'aconseguirà establint indicadors de qualitat que s'obtindrà des de l'anàlisi de la interacció tam com ha succeït en una activitat real formativa. Per tant, les característiques que distingeixen el desenvolupament temporal de la interacció ens han d'aportar prou dades per a valorar el grau en què s'ha afavorit la construcció de coneixement dels estudiants.
La interacció entre els tres elements indicats (professor, estudiants, contingut i tasques) serà de qualitat quan promogui una autonomia progressiva de l’estudiant en relació amb l’aprenentatge dels continguts que formen un curs. La creixent autonomia de l’estudiant es posarà de manifest quan progressivament vagi essent capaç d’espavilar-se en la resolució d’una tasca determinada amb menys ajuda del docent. Des del punt de vista del docent, aquesta progressió en l’aprenentatge de l’estudiant representarà per a ell la retirada gradual del conjunt d’ajuts formatius que ha dissenyat al començament del curs durant les successives tasques, de tal manera que progressivament l’estudiant vagi essent capaç d’actuar cada vegada més de manera experta amb relació al contingut que sigui objecte d’aprenentatge.
Criteris d'avaluació
Els enfocaments constructivistes orienten diferents estratègies d'avaluació. Valoren el paper actiu de l'estudiant com a creador de significat, autònom i d'evolució progressiva de les estructures del coneixement, per tant, avaluen formativament. L'avaluació ha d'estar orientada a avaluar els processos de construcció personal del coneixement. L'avaluació formativa s'entén com un reforç que ajuda l'alumne a reconstruir el tema d'avaluació i com a part del procés generador de canvi que pot ser utilitzat i dirigit a promoure la construcció del coneixement. L'essencial en aquesta perspectiva és el concepte d'integració: proposa que qualsevol tipus de coneixement s'entén millor en el context d'un sistema de significats que el recolzi i el relacioni. En l'enfocament constructivista, se centra l'atenció en el nivell d'anàlisi, per tant les capacitats de l'alumne per classificar comparar i sistematitzar són claus per a l'avaluació formativa. Aquesta forma d'avaluació obté dels alumnes un conjunt de construccions personals i úniques amb les que estructuren el seu propi coneixement. L'avaluació en aquest marc té la intenció de donar als estudiants una oportunitat per seguir aprenent, això exigeix que el professor reconegui les diferències individuals i de desenvolupament d'interessos, capacitats, destreses, habilitats i actituds. Així, l'avaluació ha de partir verificant el que els alumnes ja saben (avaluació diagnòstica).
L'avaluació constructivista mesura:
• Els coneixements adquirits i la capacitat dels alumnes per aplicar-los en situacions variades. • El desenvolupament de destresa, habilitats i canvi d'actituds. • Si els alumnes són capaços d'establir una relació amb el coneixement que difereix de la que demana el professor. • Si els alumnes contribueixen a aportar un nou significat al coneixement, alterant fins i tot la dinàmica de la interacció establerta pel docent a l'aula. • La validesa de construcció ha de verificar si s'està avaluant el que realment s'espera que els alumnes construeixin, el que implica una clara definició de capacitats, una declaració explícita de les normes, que han de ser justes per als alumnes, una clara definició de criteris d'avaluació, quan es considera una construcció bona, dolenta o regular; i instruccions comprensibles per a la comunicació dels aprenentatges.
Aplicacions TIC
Les TIC posseeixen característiques que les converteixen en eines poderoses dins del procés d'aprenentatge dels estudiant. Amb les noves tecnologies (xarxes socials, blogs, plataformes digitals, wikis com aquesta…) es pot accedir a un cúmul inabastable d’informació, però el que és més important, els estudiants poden construir amb l’experiència digital el seu propi camí d’aprenentatge. Les TIC al ser utilitzades en el procés d’aprenentatge afavoreixen la construcció del coneixement. Les TIC afavoreixen la capacitat d'interacció entre els estudiants, elaboren missatges, decideixen la seqüència d'informació i el seu ritme, la quantitat i apronfundiment de la informació que es desitja.
Els sons i les imatges que es poden incorporar amb les noves tecnologies són eines que fomenten la creativitat dels estudiants, estimulant el seu aprenentatge. Els ordinadors proporcionen un apropia mitjà creatiu perquè els estudiants s'expressin i deomstrin que han adquirit nous coneixements.
La relació constructivisme/ordinador és ideal perque la tecnologia proporciona a l'estudiant un accés il·limitat a la informació que necessita per investigar i examinar les seves vides. Facilita la comunicació, permetem que l'estudiant exposi les seves opinions i experiències a una audiència més àmplia al igual que s'exposa a la resta del grup.
Existeixen innombrables aplicacions que poden ajudar a una educació constructivista, com les plataformes educatives (Moodle, Claroline), les xarxes socials, la wiki, els blogs, etc. Les noves tecnologies, utilitzades de manera efectiva, habiliten noves maneres per a ensenyar que coincideixen molt més amb les maneres en com les persones aprenen. En la interacció amb les TIC dels alumnes s'ha demostrat que l'aprenentatge és més efectiu quan estan presents quatre característiques fonamentals: compromís actiu, participació en grup, interacció freqüent i connexions del món real.
Les TIC, al ser utilitzades com a eines constructivistes, creen una experiència diferent en l'aprenentatge entre els estudiants, es vinculen amb la forma en la que els alumnes aprenen millor, i funcionen com a elements importants per a la construcció del seu propi coneixement. iniciAnteriorSegüent
El constructivisme
Table of Contents
Característiques de la teoria
El constructivisme té les seves arrels en la filosofia, la psicologia, la sociologia i l’educació. La teoria constructivista parteix de què el coneixement es construeix a través d’activitats experiencials riques en context, a través de la interacció amb el seu entorn. Segons Jonassen, el constructivisme és una teoria que proposa que l’ambient d’aprenentatge deu sostenir diferents perspectives de la realitat, construcció de coneixement i activitats basades en l’experiència. Per tant, aquesta teoria es centra en la construcció del coneixement i no en una mera reproducció, memorització d’aquest coneixement. L’aprenentatge dels estudiants ha de ser actiu, no pasiu, ha de ser partícips de les activitats proposades tant pel professor com per ells mateixos. Una suposició bàsica dels constructivisme és que els estudiants aprenen quan poden controlar el seu aprenentatge i són conscients d’aquest control. El constructivisme té com a centre del procés d'esenyament-aprenentatge l'alumne, com es pot veure en l'esquema 1.
(Vídeo 1: Aquest video és una introducció al constructivisme i a les seves teories de l'aprenentatge
a partir dels seus autors: Vigotsky, Piaget, Ausubel i Novak)
L'aportació de Vygotsky al constructivisme, és la seva visió social (primera part del vídeo 1). Als elements genètics del procés d'aprenentatge, Vygotsky els afegeix raons culturals i socials que condicionen la nostra educació, l'accés al coneixement dependrà de la situació cultural i social de l'individu. També afirma que cada funció en el desenvolupament cultural de les persones apareix de dues formes, primer en el nivell social (interpsicològic) i, després, de forma individual (intrapsicològic). Tot això s'aplica en l'atenció voluntària, en la memòria lògica i en la formació de conceptes.
Per tant, el model constructivista està centrat en l'individu, en l'estudiant, en les seves experiències prèvies, i des de les quals construeix el coneixement. Concretament, per Piaget, l'aprenentatge es produeix quan la persona interactua amb l'objecte de coneixement. Per Ausubel, quan l'experiència és significativa per l'estudiant i es realciona amb els seus coneixements previs. I per, Vygotsky, es produeix coneixement quan l'experència és compartida en societat. (Veure vídeo 1). De tots ells, Jonassen defineix els principis per què l'aprenentatge sigui significatiu, que són: un aprenentatge actiu i intencional, constructiu, col·laboratiu (aquesta wiki), conversacional (espai de discussió), contextualitzat i reflexiu. (Esquema 2)
Objectius didàctics
Un dels objectius més importants del constructivisme és aconseguir que l'individu sigui autònom en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. En el cas que ens pertoca, educació i TIC, un objectiu és que els estudiants construexin amb l'experiència digital el seu propi camí d'aprenentatge. Per això, la creació d'un ambient que propiciï la consecució dels objectius educatius es tan necessari. L'ambient constructivista proveix a les persones del contacte amb múltiples representacions de la realitat que evadeixen les simplificacions i representen la complexitat del món real; l'aprenentatge constructivista s'emfatitza al construir coneixement dins de la mateixa reproducció, i resalta tasques autèntiques d'una manera significativa en un entorn concret i no instrueix des de l'abstracció i fora de context, per sixò l'aprenentatge constructivista proporciona entorns molt propers o iguals a la vida diària. Els entorn d'aprenentatge constructivista fomenten la reflexió en l'experiència i permeten el context i el contingut depenent de la construcció del coneixement, així com recolzen la construcció col·laborativa de l'aprenentatge, negociant socialment, evitant la competició entre els estudiants. Aquests objectius estan explicats per Joel Angulo del departament d'educació de l'Instituto Tecnológico de Sonora en el següent vídeo (vídeo 2):
Vídeo 2. Objectius del constructivisme des d'una perspectiva institucional
Rol del docent
1. Facilitador de contingut: Facilitar el creixement de la comprensió de l’estudiant respecte al contingut del curs.
2. Tecnòleg: Elaborar o ajudar a la tria d’aspectes tecnològics que millorin l’entorn disponible per a l’estudiant.
3. Dissenyador: Planificació de les tasques adequades d’aprenentatge en línia, com a activitat prèvia al
desenvolupament del curs.
4. Administrador: Temes de matriculació de l’estudiant, seguretat, manteniment dels registres i arxius, entre d’altres.
5. Facilitador del procés d’aprenentatge: Possibilitar una gamma d’activitats en línia que proporcionen suport a l’aprenentatge de l’estudiant durant el desenvolupament del curs.
6. Tutor. Oferir assessorament i orientació a l’estudiant per a aconseguir el seu compromís d’aprenentatge.
7. Avaluador: Proporcionar avaluacions, retroalimentació i validació de la feina dels estudiants.
8. Investigador: Compromís en la producció.
Rol de l'estudiant
El constructivisme no desitja un alumne passiu, receptor o reproductor del coneixement transmet per un educador. Des de la filosofia constructivista es desitja que els estudiants construeixin la seva identitat personal en el marc d'un context social i cultural determinat, per tant el rol de l'estudiant, des d'un punt de vista constructivista, és un rol actiu que involucra els estudiants per què interactuïn i explorin l'objecte significatiu. Un rol constructiu i reflexiu que permeti l'estudiant la construcció de nous coneixements i recolzar-los en els seus coneixements previs a partir de la reflexió. Un rol intencional, que l'estudiant proposi metes escollin el propi camí d'aprenentatge. Un rol que busqui reptes, des de situacions d'aprenentatge reals, contextualitzats. I, per últim, un rol col·laboratiu i conversacional, que fomenti la interacció entre els estudiants per discutir problemes, aclarir dubtes i compartir idees.
Interacció
El constructivisme junt amb noves teories de l'educació situa el concepte de qualitat formativa en el conjunt d’interaccions que es produeixen durant el desenvolupament de l’activitat formativa entre el docent, els estudiants i el contingut i la tasca concebuts com un bloc indissociable. Aquesta perspectiva exclou, doncs, altres aproximacions a la qualitat dels processos formatius que aposten per centrar-se únicament o bé en la relació entre el professor i els estudiants, o bé en la relació estudiants-continguts, o bé en la interrelació que es produeix entre els mateixos estudiants.
La valoració de la qualitat formativa d'una proposta desenvolupada amb les TIC pel que fa al paper del professor s'aconseguirà establint indicadors de qualitat que s'obtindrà des de l'anàlisi de la interacció tam com ha succeït en una activitat real formativa. Per tant, les característiques que distingeixen el desenvolupament temporal de la interacció ens han d'aportar prou dades per a valorar el grau en què s'ha afavorit la construcció de coneixement dels estudiants.
La interacció entre els tres elements indicats (professor, estudiants, contingut i tasques) serà de qualitat quan promogui una autonomia progressiva de l’estudiant en relació amb l’aprenentatge dels continguts que formen un curs. La creixent autonomia de l’estudiant es posarà de manifest quan progressivament vagi essent capaç d’espavilar-se en la resolució d’una tasca determinada amb menys ajuda del docent. Des del punt de vista del docent, aquesta progressió en l’aprenentatge de l’estudiant representarà per a ell la retirada gradual del conjunt d’ajuts formatius que ha dissenyat al començament del curs durant les successives tasques, de tal manera que progressivament l’estudiant vagi essent capaç d’actuar cada vegada més de manera experta amb relació al contingut que sigui objecte d’aprenentatge.
Criteris d'avaluació
Els enfocaments constructivistes orienten diferents estratègies d'avaluació. Valoren el paper actiu de l'estudiant com a creador de significat, autònom i d'evolució progressiva de les estructures del coneixement, per tant, avaluen formativament. L'avaluació ha d'estar orientada a avaluar els processos de construcció personal del coneixement. L'avaluació formativa s'entén com un reforç que ajuda l'alumne a reconstruir el tema d'avaluació i com a part del procés generador de canvi que pot ser utilitzat i dirigit a promoure la construcció del coneixement. L'essencial en aquesta perspectiva és el concepte d'integració: proposa que qualsevol tipus de coneixement s'entén millor en el context d'un sistema de significats que el recolzi i el relacioni. En l'enfocament constructivista, se centra l'atenció en el nivell d'anàlisi, per tant les capacitats de l'alumne per classificar comparar i sistematitzar són claus per a l'avaluació formativa. Aquesta forma d'avaluació obté dels alumnes un conjunt de construccions personals i úniques amb les que estructuren el seu propi coneixement. L'avaluació en aquest marc té la intenció de donar als estudiants una oportunitat per seguir aprenent, això exigeix que el professor reconegui les diferències individuals i de desenvolupament d'interessos, capacitats, destreses, habilitats i actituds. Així, l'avaluació ha de partir verificant el que els alumnes ja saben (avaluació diagnòstica).
L'avaluació constructivista mesura:
• Els coneixements adquirits i la capacitat dels alumnes per aplicar-los en situacions variades.
• El desenvolupament de destresa, habilitats i canvi d'actituds.
• Si els alumnes són capaços d'establir una relació amb el coneixement que difereix de la que demana el professor.
• Si els alumnes contribueixen a aportar un nou significat al coneixement, alterant fins i tot la dinàmica de la interacció establerta pel docent a l'aula.
• La validesa de construcció ha de verificar si s'està avaluant el que realment s'espera que els alumnes construeixin, el que implica una clara definició de capacitats, una declaració explícita de les normes, que han de ser justes per als alumnes, una clara definició de criteris d'avaluació, quan es considera una construcció bona, dolenta o regular; i instruccions comprensibles per a la comunicació dels aprenentatges.
Aplicacions TIC
Les TIC posseeixen característiques que les converteixen en eines poderoses dins del procés d'aprenentatge dels estudiant. Amb les noves tecnologies (xarxes socials, blogs, plataformes digitals, wikis com aquesta…) es pot accedir a un cúmul inabastable d’informació, però el que és més important, els estudiants poden construir amb l’experiència digital el seu propi camí d’aprenentatge. Les TIC al ser utilitzades en el procés d’aprenentatge afavoreixen la construcció del coneixement. Les TIC afavoreixen la capacitat d'interacció entre els estudiants, elaboren missatges, decideixen la seqüència d'informació i el seu ritme, la quantitat i apronfundiment de la informació que es desitja.
Els sons i les imatges que es poden incorporar amb les noves tecnologies són eines que fomenten la creativitat dels estudiants, estimulant el seu aprenentatge. Els ordinadors proporcionen un apropia mitjà creatiu perquè els estudiants s'expressin i deomstrin que han adquirit nous coneixements.
La relació constructivisme/ordinador és ideal perque la tecnologia proporciona a l'estudiant un accés il·limitat a la informació que necessita per investigar i examinar les seves vides. Facilita la comunicació, permetem que l'estudiant exposi les seves opinions i experiències a una audiència més àmplia al igual que s'exposa a la resta del grup.
Existeixen innombrables aplicacions que poden ajudar a una educació constructivista, com les plataformes educatives (Moodle, Claroline), les xarxes socials, la wiki, els blogs, etc. Les noves tecnologies, utilitzades de manera efectiva, habiliten noves maneres per a ensenyar que coincideixen molt més amb les maneres en com les persones aprenen. En la interacció amb les TIC dels alumnes s'ha demostrat que l'aprenentatge és més efectiu quan estan presents quatre característiques fonamentals: compromís actiu, participació en grup, interacció freqüent i connexions del món real.
Les TIC, al ser utilitzades com a eines constructivistes, creen una experiència diferent en l'aprenentatge entre els estudiants, es vinculen amb la forma en la que els alumnes aprenen millor, i funcionen com a elements importants per a la construcció del seu propi coneixement.
iniciAnteriorSegüent