El conductivisme, també anomenat behaviorisme, apareix com a teoria de l'aprenentatge basada en l'observació de l'entorn. Es centra en la conducta humana i no considera nivells d'aprenentatge cognitius més complexos ja que l'adquisició d'informació és unidireccional. En aquest cas, l'aprenent pren una posició passiva i actua com a recipient buit on l'entorn és la font d'informació.
Basat doncs en l'aprenentatge conductual, on no es planteja el raonament i l'actitud crítica del que aprèn, es considera un procés d'aprenentatge lineal, de manera que a través de la imitació i a partir d'estímuls positius i negatius, es produeix un canvi en el comportament.
Així doncs, es tracte d'una psicologia de l'aprenentatge condicionada per l'entorn. Aquesta teoría té els seus orígens en autors com el rus Ivan Pavlov, pare del condicionament clàssic.
Entre el 1890 i 1900, Pavlov va observar que el comportament s'associava a estímuls i que en alguns casos es podien associar estímuls. Tal i com mostra la imatge, un cop condicionat, el gos comença a salivar quan sent la campana ja que ha associat aquest estímul a l'hora e menjar:
En l'evolució d'aquesta teoría també hi va tenir un paper important B.F. Skinner amb la seva teoria de la caixa negre, qui entén l'aprenentatge com un canvi en la conducta en funció d'estímuls i reforços que pot ser explicada sense recórrer a conceptes com idees, intencions, emocions, raonament, etc..
Més recentment, Gredler (2001) parla del conductisme tenint en compte tres punts importants que el diferencien de les altres teories:
El comportament que observem té més importància que comprendre les activitats internes que puguin intervenir en l'aprementatge
El comportament hauria d'estar enfocat en elements simples: estímuls específics i respostes.
L'aprenentatge té relació amb un canvi en el comportament.
Les limitacions d'aquesta teoria tindran a veure amb la simplicitat i en la necessitat posterior d'entendre els processos interns de la ment que permetran assolir objectius més complexos com el processament de la informació davant de múltiples fonts o la construcció de coneixement propi. En el següent vídeo, podem veure les opinions de Skinner i de Gredler i la comparacióenre Concductisme i Cognitisme.
Els objectius que es plantegen davant d'un aprenentatge conductista, anirien an la següent línea:
Transferir coneixement a l'alumne a partir d'estímuls o respostes. Obtenir un canvi en el comportament a partir de la repetició Aprendre a reaccionar davant de certes situacions
El coneixement es considera extern a l'aprenent i el procés d'aprenentatge és l'acte d'adquirir el coneixement.
Rol de l'estudiant i rol del docent
L'estudiant actuarà com un recipient buit que caldrà omplir de continguts. Aquest rebrà la informació de forma unidireccional i es comportarà com un subjecte passiu davant del coneixement transmès pel docent.
En aquest cas, el rol del docent es centrarà en tranferir el coneixement, tenint el control total sobre els material (l'ambient), i disseny de les activitats i els processos que portaran l'alumne a aprendre.
El docent tindrà així el control del procés d'aprenentatge i s'ocuparà d'avaluar si l'alumne ha adquirit els nous coneixements.
Interacció
La interacció entre estdiants no es considera, ja que es tracte d'una formació lineal a partir del coneixement procedent del docent.
La relació docent-alumne és com s'ha dit, unidireccional i el professor és la única font de coneixement. Aquest tindrà un paper important a l'hora de determinar de forma precisa els exercicis i tasques que conduiran l'alumne al coneixement. L'alumne es centarà en el docent i en les seves indicacions sense haver de buscar fonts externes ni fer-se preguntes.
Criteris d'avaluació
Els criteris d'avaluació es basaran en l'èxit de la transferència del coneixement de docent a alumne, per tant es centrarà en una avaluació inicial i una de final, sense considerar l'evlució a partir d'una avaluació continuada.
S'avaluaran les haillitats desenvolupades davant de certes condicions o estímuls i la capacitat de retenció de coneixement memorístic. Es centrarà en avaluar l'adquiició de nous comprtaments i habilitat. Com a instrument d'avaluació serà adequat el test, per tal de detecar se l'alumne ha rentingut el coneixement o no.
Aplicacions TIC
Les primeres apliacions TIC a l’ensenyament estaven badases en aquesta teoria. Basant-se en la repetició d’exercicis i en la memorització, se la va anomenar Computer-Aided Instruction (CAI), Computer-Assisted Instruction ( CAI) o Computer-Based Instruction (CBI).
Alguns materials didàctics hipermèdia es basen encara en aquesta teoria de l’aprenentatge i poden ser útils, convinats amb altres resursos, en casos d’aprenentatges simples amb objectius memorístics i conductuals basats en la repetició. De tota manera, aquesta teoria queda limitada quan es pretén utilitzar la tecnologia per assolir nivells d’aprenentatge més complexes on es requereixi el processament de la informació i la interacció.
En resum, podriem dir que el materials desenvolupats considerant aquesta teoria de l’aprenentatge, tindrien les següents característiques:
Basades en la repetició i memorització.
Ús fàcil i pautat .
De retroalimentació immediata
No proporcionen justificació teòrica del resultat
Estructura de continguts rígida i limitada, però que es pot adaptar a l’alumne depenent de les seves respostes
CONDUCTISME
Característiques de la teoria
El conductivisme, també anomenat behaviorisme, apareix com a teoria de l'aprenentatge basada en l'observació de l'entorn. Es centra en la conducta humana i no considera nivells d'aprenentatge cognitius més complexos ja que l'adquisició d'informació és unidireccional. En aquest cas, l'aprenent pren una posició passiva i actua com a recipient buit on l'entorn és la font d'informació.
Table of Contents
Basat doncs en l'aprenentatge conductual, on no es planteja el raonament i l'actitud crítica del que aprèn, es considera un procés d'aprenentatge lineal, de manera que a través de la imitació i a partir d'estímuls positius i negatius, es produeix un canvi en el comportament.
Així doncs, es tracte d'una psicologia de l'aprenentatge condicionada per l'entorn.
Aquesta teoría té els seus orígens en autors com el rus Ivan Pavlov, pare del condicionament clàssic.
En l'evolució d'aquesta teoría també hi va tenir un paper important B.F. Skinner amb la seva teoria de la caixa negre, qui entén l'aprenentatge com un canvi en la conducta en funció d'estímuls i reforços que pot ser explicada sense recórrer a conceptes com idees, intencions, emocions, raonament, etc..
Més recentment, Gredler (2001) parla del conductisme tenint en compte tres punts importants que el diferencien de les altres teories:
Les limitacions d'aquesta teoria tindran a veure amb la simplicitat i en la necessitat posterior d'entendre els processos interns de la ment que permetran assolir objectius més complexos com el processament de la informació davant de múltiples fonts o la construcció de coneixement propi.
En el següent vídeo, podem veure les opinions de Skinner i de Gredler i la comparacióenre Concductisme i Cognitisme.
Conductismo vs. cognitivismo
envoyé par raulespert. - Plus de vidéos campus.
Objectius
Els objectius que es plantegen davant d'un aprenentatge conductista, anirien an la següent línea:
Transferir coneixement a l'alumne a partir d'estímuls o respostes.
Obtenir un canvi en el comportament a partir de la repetició
Aprendre a reaccionar davant de certes situacions
El coneixement es considera extern a l'aprenent i el procés d'aprenentatge és l'acte d'adquirir el coneixement.
Rol de l'estudiant i rol del docent
L'estudiant actuarà com un recipient buit que caldrà omplir de continguts. Aquest rebrà la informació de forma unidireccional i es comportarà com un subjecte passiu davant del coneixement transmès pel docent.
En aquest cas, el rol del docent es centrarà en tranferir el coneixement, tenint el control total sobre els material (l'ambient), i disseny de les activitats i els processos que portaran l'alumne a aprendre.El docent tindrà així el control del procés d'aprenentatge i s'ocuparà d'avaluar si l'alumne ha adquirit els nous coneixements.
Interacció
La interacció entre estdiants no es considera, ja que es tracte d'una formació lineal a partir del coneixement procedent del docent.
La relació docent-alumne és com s'ha dit, unidireccional i el professor és la única font de coneixement. Aquest tindrà un paper important a l'hora de determinar de forma precisa els exercicis i tasques que conduiran l'alumne al coneixement.
L'alumne es centarà en el docent i en les seves indicacions sense haver de buscar fonts externes ni fer-se preguntes.
Criteris d'avaluació
Els criteris d'avaluació es basaran en l'èxit de la transferència del coneixement de docent a alumne, per tant es centrarà en una avaluació inicial i una de final, sense considerar l'evlució a partir d'una avaluació continuada.
S'avaluaran les haillitats desenvolupades davant de certes condicions o estímuls i la capacitat de retenció de coneixement memorístic. Es centrarà en avaluar l'adquiició de nous comprtaments i habilitat.
Com a instrument d'avaluació serà adequat el test, per tal de detecar se l'alumne ha rentingut el coneixement o no.
Aplicacions TIC
Les primeres apliacions TIC a l’ensenyament estaven badases en aquesta teoria. Basant-se en la repetició d’exercicis i en la memorització, se la va anomenar Computer-Aided Instruction (CAI), Computer-Assisted Instruction ( CAI) o Computer-Based Instruction (CBI).
Alguns materials didàctics hipermèdia es basen encara en aquesta teoria de l’aprenentatge i poden ser útils, convinats amb altres resursos, en casos d’aprenentatges simples amb objectius memorístics i conductuals basats en la repetició. De tota manera, aquesta teoria queda limitada quan es pretén utilitzar la tecnologia per assolir nivells d’aprenentatge més complexes on es requereixi el processament de la informació i la interacció.
En resum, podriem dir que el materials desenvolupats considerant aquesta teoria de l’aprenentatge, tindrien les següents característiques: