El cognitivisme és un model de teories d'aprenentatge que abandona la visió mecanisista, a on l'aprenentatge és vist com un procés d'entrades, administrades en la memòria de curt termini, i codificades per a la seva recuperació a la llarga. Es centra en quina és la manera que s'adquireix el coneixement.
Aquesta corrent teòrica, que es basa en el procés de pensament que es troba darrera del comportament humà, suposa una renovacio ja que parteix d'un trencament científic respecte al conductisme.
El paradigma cognitivista sorgeix a la dècada del 1960, com una transició entre el paradigma conductista i les actuals teories psicopedagògiques. Es passa de l’estudi de la conducta a l’estudi de la mentalitat, incorporant així un nou factor: l’estructura interna de la persona.
Característiques de la teoria
Es basa en el procés cognitiu i mental de l'alumne: S'estudia els procesos mentals implicats en el coneixement, afirmant que l'aprenentatge és un procés intern que es produeix dins la ment de l'individu com a conseqüència de la interacció entre aquest i la informació que rep.
L'adaptació al medi és el resultat de la informació rebuda per l'individu en forma d'estímuls. El conjunt d'aquesta informació processada és el que construeix el coneixement.
L'aprenentatge és el procés de modificació de significats i es produeix a través de l'experiència. Les representacions de la realitat s'adquireixen, s'emmagatzemen i es recuperen en la memòria o l'estructura cognitiva.
La construcció del pensament es produeix a través de les adaptacions per mitjà de l'assimilació, que és la incorporació d'elements externs a l'estructura mental de la persona.
La memòria té un paper important: la informació s'estructura i s'emmagatzema d'una forma ordenada.
Autors rellevants
Robert Gagné
Etapa de motivació: És precís que existeixi un element de motivació externa o interna perquè l'alumne pugui aprendre.
Etapa perceptiva: Es perceben els elements destacats de la situació.
Etapa d'adquisició: A on es codifica la informacióm que ha entrat a la memòria de curt termini i és trasnformada en material per a la memòria de llarg termini.
Etapa de retenció: És l'acumulació d'elements en la memòria.
Etapa de recuperació: És la recuperació de la informació emmagatzemada a la memòria de llarg termini, aquesta recuperació de la informació a base d'estímuls.
Etapa de generalitació: Consisteix en la trasnferència de la informació guardada en circumstàncies similars.
Etapa de generar respostes: Un cop hem recuperat la informació i la hem generalitzat s'organitza una resposta conforme la persona ha après alllò.
Cindy Buell descriu aquest procés: "En les teories cognitives, el coneixement és vist com unes construccions mentals simòliques en la ment de l'alumne i el procés d'aprenentatge és el mitjà per el qual aquestes representacions simbòliques són a la memòria".
Objectius educatius
El seu objectiu és principalment l'observació i l'estudi de la cognició, és dir els processos mentals implicats en el coneixement, canviant el focus d’atenció de la teoria pedagògica cap al procés que es troba darrera el comportament de les persones, amb la intenció d'utilitzar aquest comportament com a indicador del que està passant dins la ment del subjecte (estudiant), tot descobrint els mecanismes i nivells de processament de la informació que realitza la nostra ment i que explica la conducta i els diferents estats mentals.
Es pretén aconseguir que l'alumne accedeixi a nivells intel·lectuals superiors a través de la creació d'estructures de coneixement més riques i complexes.
Potenciar l'aprenentatge significatiu.
Els nous coneixements s'han de transmetre a la memòria de llarg termini.
Ensenyar a pensar i a aprendre a través del desenvolupament d'habilitats estratègiques que permetin convertir el subjecte en un processador actiu, interdependet i crític en la construcció de coneixement.
Rol del docent
El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor.
El docent és el guia del procés d’ensenyment-aprenentatge.
Facilitador de la informació d'una forma eficient i simple. Estimulador del desenvolupament, elaborant estratègies i processos d’aprenentatge complexos, d'una manera planificada i organitzada.
Modificador de les estructures mentals de l'alumne per intoduir en elles el nou coneixement i proporcionar a l'alumne una sèrie de processos que permetin crearconeixement.
Ha de tenir en compte que els alumnes tenen uns coneixements previs i que és a partir d'aquests i de les experiències d’aprenentatge que s'obté el coneixement.
Rol de l’alumne
Per al Cognitivisme, l’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Tot aprenentatge implica un canvi que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap, a un estat en el que sí sap. Les seves funcions principals de l'alumne són:
Iniciar, monitoritzar, executar i avaluar el canvi.
També és el pacient d’aprenentatge, a on tenen lloc els canvis.
Participar activament en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Processador de la informació: registra i organitza la informació amb la finalitat d'organitzar-la en el seu sistema cognitiu.
Aprèn a solucionar problemes, desenvolupant i ampliant el seu coneixement.
És responsable del seu propi aprenentatge, sent més autònom en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Interacció
Segos el cognitióvisme la interacció entre els estudiants és molt important i útil per a provocar l'aprenentatge: compartir, interactuar, discutir, relacionar-se i observar als altres...per afavorir l'adquisició, estructuració i emmagatzematge de coneixement.
La interacció entre docent i estudiant hi ha reciprocitat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, l’alumne observa un docent que s'interessa pel seu aprenentatge,i aquest fet el motiva a aprendre. I el professor percep un alumne motivat i per tant desenvolupa una millor disposició per guiar. L’alumne participa de forma activa en el procés d’ensenyament-aprenentatge, el docent n’és el guia i orientador.
Criteris d’avaluació
L'avaluació és contínua en el procés d'ensenyament-aprenentatge. S'estableix un diàleg entre el mestre que avalua i l'alumne, els quals hauran hagut d'establir prèviament uns criteris d'avaluació concrets, com comprensió, adquisició i retenció de coneixement,motivació, organització i rensabilitat per part de l'alumne.Es realtitzen tests d'avaluació, converses i entrevistes entre alumne i mestre, i no exàmens.
Aplicacions TIC
En l'e-learning, la interacció i comunicació entre els alumnes i professors, és a través de Internet o equipaments tecnològics com projectors, pantalles digitals, ús de portàtils.... A través d’eines TIC com els xats, fòrum, debats en grup..etc es promou el treball col·laboratiu i cooperatiu.
Si relacionem el cognitivisme amb l'aplicació educativa de les TIC, podem destacar que el procés d'adquirir el coneixement per part de l'alumne és l'activitat mental que implica un procés de comprenció per part de l'estudiant, persona activa en el procés d'aprenentatge.
COGNITIVISME
Definició de la teoria
El cognitivisme és un model de teories d'aprenentatge que abandona la visió mecanisista, a on l'aprenentatge és vist com un procés d'entrades, administrades en la memòria de curt termini, i codificades per a la seva recuperació a la llarga. Es centra en quina és la manera que s'adquireix el coneixement.
Aquesta corrent teòrica, que es basa en el procés de pensament que es troba darrera del comportament humà, suposa una renovacio ja que parteix d'un trencament científic respecte al conductisme.
El paradigma cognitivista sorgeix a la dècada del 1960, com una transició entre el paradigma conductista i les actuals teories psicopedagògiques. Es passa de l’estudi de la conducta a l’estudi de la mentalitat, incorporant així un nou factor: l’estructura interna de la persona.
Característiques de la teoria
Es basa en el procés cognitiu i mental de l'alumne: S'estudia els procesos mentals implicats en el coneixement, afirmant que l'aprenentatge és un procés intern que es produeix dins la ment de l'individu com a conseqüència de la interacció entre aquest i la informació que rep.
L'adaptació al medi és el resultat de la informació rebuda per l'individu en forma d'estímuls. El conjunt d'aquesta informació processada és el que construeix el coneixement.
L'aprenentatge és el procés de modificació de significats i es produeix a través de l'experiència. Les representacions de la realitat s'adquireixen, s'emmagatzemen i es recuperen en la memòria o l'estructura cognitiva.
La construcció del pensament es produeix a través de les adaptacions per mitjà de l'assimilació, que és la incorporació d'elements externs a l'estructura mental de la persona.
La memòria té un paper important: la informació s'estructura i s'emmagatzema d'una forma ordenada.
Autors rellevants
Robert Gagné
Etapa de motivació: És precís que existeixi un element de motivació externa o interna perquè l'alumne pugui aprendre.
Etapa perceptiva: Es perceben els elements destacats de la situació.
Etapa d'adquisició: A on es codifica la informacióm que ha entrat a la memòria de curt termini i és trasnformada en material per a la memòria de llarg termini.
Etapa de retenció: És l'acumulació d'elements en la memòria.
Etapa de recuperació: És la recuperació de la informació emmagatzemada a la memòria de llarg termini, aquesta recuperació de la informació a base d'estímuls.
Etapa de generalitació: Consisteix en la trasnferència de la informació guardada en circumstàncies similars.
Etapa de generar respostes: Un cop hem recuperat la informació i la hem generalitzat s'organitza una resposta conforme la persona ha après alllò.
Cindy Buell descriu aquest procés: "En les teories cognitives, el coneixement és vist com unes construccions mentals simòliques en la ment de l'alumne i el procés d'aprenentatge és el mitjà per el qual aquestes representacions simbòliques són a la memòria".
Objectius educatius
El seu objectiu és principalment l'observació i l'estudi de la cognició, és dir els processos mentals implicats en el coneixement, canviant el focus d’atenció de la teoria pedagògica cap al procés que es troba darrera el comportament de les persones, amb la intenció d'utilitzar aquest comportament com a indicador del que està passant dins la ment del subjecte (estudiant), tot descobrint els mecanismes i nivells de processament de la informació que realitza la nostra ment i que explica la conducta i els diferents estats mentals.
Es pretén aconseguir que l'alumne accedeixi a nivells intel·lectuals superiors a través de la creació d'estructures de coneixement més riques i complexes.
Potenciar l'aprenentatge significatiu.
Els nous coneixements s'han de transmetre a la memòria de llarg termini.
Ensenyar a pensar i a aprendre a través del desenvolupament d'habilitats estratègiques que permetin convertir el subjecte en un processador actiu, interdependet i crític en la construcció de coneixement.
Rol del docent
El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor.
El docent és el guia del procés d’ensenyment-aprenentatge.
Facilitador de la informació d'una forma eficient i simple. Estimulador del desenvolupament, elaborant estratègies i processos d’aprenentatge complexos, d'una manera planificada i organitzada.
Modificador de les estructures mentals de l'alumne per intoduir en elles el nou coneixement i proporcionar a l'alumne una sèrie de processos que permetin crearconeixement.
Ha de tenir en compte que els alumnes tenen uns coneixements previs i que és a partir d'aquests i de les experiències d’aprenentatge que s'obté el coneixement.
Rol de l’alumne
Per al Cognitivisme, l’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Tot aprenentatge implica un canvi que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap, a un estat en el que sí sap. Les seves funcions principals de l'alumne són:
Iniciar, monitoritzar, executar i avaluar el canvi.
També és el pacient d’aprenentatge, a on tenen lloc els canvis.
Participar activament en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Processador de la informació: registra i organitza la informació amb la finalitat d'organitzar-la en el seu sistema cognitiu.
Aprèn a solucionar problemes, desenvolupant i ampliant el seu coneixement.
És responsable del seu propi aprenentatge, sent més autònom en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Interacció
Segos el cognitióvisme la interacció entre els estudiants és molt important i útil per a provocar l'aprenentatge: compartir, interactuar, discutir, relacionar-se i observar als altres...per afavorir l'adquisició, estructuració i emmagatzematge de coneixement.
La interacció entre docent i estudiant hi ha reciprocitat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, l’alumne observa un docent que s'interessa pel seu aprenentatge,i aquest fet el motiva a aprendre. I el professor percep un alumne motivat i per tant desenvolupa una millor disposició per guiar. L’alumne participa de forma activa en el procés d’ensenyament-aprenentatge, el docent n’és el guia i orientador.
Criteris d’avaluació
L'avaluació és contínua en el procés d'ensenyament-aprenentatge. S'estableix un diàleg entre el mestre que avalua i l'alumne, els quals hauran hagut d'establir prèviament uns criteris d'avaluació concrets, com comprensió, adquisició i retenció de coneixement,motivació, organització i rensabilitat per part de l'alumne.Es realtitzen tests d'avaluació, converses i entrevistes entre alumne i mestre, i no exàmens.
Aplicacions TIC
En l'e-learning, la interacció i comunicació entre els alumnes i professors, és a través de Internet o equipaments tecnològics com projectors, pantalles digitals, ús de portàtils.... A través d’eines TIC com els xats, fòrum, debats en grup..etc es promou el treball col·laboratiu i cooperatiu.
Si relacionem el cognitivisme amb l'aplicació educativa de les TIC, podem destacar que el procés d'adquirir el coneixement per part de l'alumne és l'activitat mental que implica un procés de comprenció per part de l'estudiant, persona activa en el procés d'aprenentatge.